NUTRICION VETERINARIA

Autor: GATA DÍAZ JAIME ÁNGEL.
Año: 2004.
Universidad: CÓRDOBA.
Centro de lectura: FACULTAD DE VETERINARIA.
Centro de realización: FACULTAD DE VETERINARIA.

Resumen: El derecho de los ciudadanos como consumidores a que se garantice la seguridad de los alimentos ha impulsado a nivel global el desarrollo y la implantación del sistema HACCP, convirtiéndose en un requisito indispensable para el comercio alimentario mundial. En la Unión Europea el modelo se impulsó mediante la publicación en 1993 de la Directiva 93/43/CEE del Consejo hasta el desarrollo del Libro Blanco de Seguridad Alimentaria. El objetivo de la Tesis Doctoral es investigar las actitudes y barreras en el diseño y gestión del Sistema de Autocontrol (SA) de las empresas oleícolas. Para ello se planteó una estrategia de búsqueda bibliográfica normalizada basada en un índice bibliométrico, se analizó el nivel de conocimientos y las necesidades de formación del personal responsable de la gestión y mantenimiento del sistema. Por otro lado se llevó a cabo un estudio estratégico del sector oleícola basado en un análisis DAFO (Debilidades, Amenazas, Fortalezas y Oportunidades) respecto al diseño, implantación y gestión del SA. Se planteó un estudio experimental, observacional, cuantitativo y transversal en 55 empresas oleícolas de entre las 75 empresas existentes en el Distrito Sanitario Jaén y que cumplían con el criterio de inclusión de haber sido declarada la conformidad teórica de su Sistema de Autocontrol por la Autoridad Sanitaria de acuerdo con el procedimiento legal establecido, alcanzándose una tasa de respuesta del 100%. Fue diseñado y se usó un cuestionario previamente validado mediante pilotaje administrado mediante entrevista personal llevada a cabo por dos entrevistadoras entrenadas. En el cuestionario se recogieron aspectos relacionados con la estructura socioeconómica de las almazaras, con los conocimientos y facilidades relacionados con el SA, con las barreras para la implantación del SA y con la formación y capacitación sobre al SA. En conclusión la encuesta y el análisis DAFO eran dos herramientas fundamentales que podían guiar a las almazaras a definir sus estrategias de seguridad alimentaria en lo referente a su SA, en tanto que se identificaban las barreras y se descubrían las oportunidades sobre la base de la opinión de los encuestados y del anál

Autor: Nofrarías Espadamala Miquel.
Año: 2006.
Universidad: AUTÓNOMA DE BARCELONA.
Centro de lectura: Facultad de veterinaria.
Centro de realización: Facultad de veterinaria.

Resumen: La producció porcina ha sofert importants avenços en els últims anys. Tanmateix, encara s'observen, de forma freqüent, problemes digestius durant el creixement dels animals; especialment durant el període crític posterior al deslletament dels garrins, però també durant l'adaptació a la dieta d'engreix. A més, cal considerar que aquesta situació podria empitjorar amb les recents i les previsiblement futures prohibicions dels antibiòtics com a promotors del creixement. L'objectiu general d'aquest treball va ser estudiar l'efecte de diferents components de la ració sobre el tracte intestinal del bestiar porcí, a fi i efecte de millorar el coneixement sobre la funcionalitat intestinal porcina i determinar alguns elements per avaluar-la i optimitzar-la. En particular, el treball pretenia aprofundir en l'estudi de l'estructura i sistema immunitari intestinals, i específicament en dos moment concrets, el deslletament i la fase de creixement-engreix. Per assolir aquests objectius es va plantejar un treball en etapes, amb el disseny i realització de 4 estudis experimentals: dos durant la fase de deslletament (experiments I i II) i dos durant la de creixement-engreix (experiments III i IV). Així mateix, aquesta tesi va permetre adaptar i estandarditzar tècniques histològiques i immunològiques per a l'estudi de l'estructura intestinal i les poblacions leucocitàries en sang perifèrica i en el GALT. L'Experiment I es va dissenyar amb l'objectiu de caracteritzar els canvis que tenien lloc en l'estructura i en el sistema immunitari intestinals durant el deslletament dels garrins en condicions convencionals. Per això, es van deslletar 6 garrins i se'ls va administrar un pinso convencional, mentre que 6 garrins més es van mantenir amb la mare. Al cap d'una setmana, se'n va avaluar l'estructura microscòpica intestinal, tant a l'intestí prim com a l'intestí gros. En aquest estudi es va observar un menor creixement en els garrins recent deslletats. Això coincidia amb una atròfia de les vellositats i una hiperplàsia de les criptes del jejú en aquests animals. En el cec, i coincidint amb l'increment de l'activitat fermentativa en aquest compartiment, es va observar una disminució del nombre de les cèl·lules caliciformes a les criptes, que s'acompanyava d'una resposta inflamatòria i una major renovació epitelial. En conjunt, aquestes observacions són indicatives que el deslletament pot comprometre la estructura i funcionalitat intestinal, tant a l'intestí prim com a l'intestí gros. A l'Experiment II es va avaluar si la incorporació d'alguns additius a la dieta, durant aquesta fase de deslletament, com és un 6% de plasma porcí assecat per polvorització (SDPP) o un 0.03% d'un preparat d'extractes de plantes comercial que contenia carvacrol, cinamaldehid i oleoresina de capsicum (XT) podien modular l'estructura intestinal i les poblacions leucocitàries del teixit limfoide associat a l'intestí i de sang perifèrica. Per això, es van deslletar 24 garrins als quals se'ls va administrar durant 21 dies una d'aquestes dues dietes o una dieta control. La incorporació de 6% de SDPP en els porcs deslletats va incrementar la seva eficiència alimentària, alhora que reduí els percentatges de poblacions cel·lulars immunitàries en la sang i en els teixits limfoides associats a l'intestí (placa de Peyer ileal i ganglis limfàtics ileocòlics), així com el nombre de limfòcits a l'epiteli i a la làmina pròpia, suggerint una menor activació del sistema immunitari. En canvi, l'addició de XT a la dieta, tot i que va modular les poblacions leucocitàries a nivell intestinal i sistèmic, ho va fer de forma poc consistent. L'Experiment III es va dissenyar amb l'objectiu de determinar els canvis que es produïen en les característiques del contingut digestiu i en l'estructura del colon i les poblacions i les respostes immunitàries a nivell local i sistèmic, amb la incorporació de diferents tipus de fibra alimentària en la dieta dels porcs durant la primera fase del període d'engreix. Per això es van alimentar 96 porcs durant 6 setmanes amb 4 dietes experimentals que contenien diferents fonts de fibra alimentària: dieta control, dieta amb blat de moro (54% de la dieta) mòlt de forma grollera com a font de midó resistent, i di 8 eta amb d80 un 8% de polpa de remolatxa o amb un 10% de segó de blat com a font de PNA solubles i insolubles, respectivament. L'adaptació a les diferents dietes es va estudiar als dies 7, 21 i 42. La incorporació de fibra, en general, va incrementar el pes del tracte GI, i especialment del seu contingut, alhora que podia provocar, en un inici, cert grau de colitis al colon proximal i un increment de l'activitat de les cèl·lules immunitàries enfront a mitògens bacterians. Tanmateix, amb el temps, la incorporació de polpa de remolatxa va reduir la presència de cèl·lules immunitàries als diferents compartiments de la mucosa intestinal, facilitant l'adaptació dels porcs d'engreix a la nova dieta. En canvi, amb la inclusió del segó de blat la resposta inflamatòria va ser més prolongada, amb una important immunomodulació de les poblacions leucocitàries del teixit limfoide associat a l'intestí i amb increments dels macròfags sistèmics. Els canvis observats amb la mòlta grollera del blat de moro sobre l'estructura i sistema immunitari de l'intestí gros van ser marginals. Per últim, l'experiment IV es va dissenyar amb l'objectiu d'estudiar també els efectes de la fibra alimentària, però en aquest cas a més llarg termini i amb l'administració prolongada i copiosa de midó resistent en porcs d'engreix, com a model animal potencialment utilitzable per a nutrició humana. Per això es van utilitzar 16 porcs que es van alimentar durant 14 setmanes amb 2 dietes: una dieta amb midó de blat de moro i una dieta amb midó cru de patata com a font de midó resistent. Durant les 8 primeres setmanes les dietes contenien un 25% de midó afegit i durant les 6 següents el percentatge es va augmentar a 35%. Al final del període experimental es va avaluar l'efecte d'aquestes dietes sobre les propietats físicoquímiques del contingut del colon i la seva fermentació, així com sobre la morfologia intestinal, incloent-hi la infiltració limfocitària, l'activitat proliferativa i l'apoptosi. Els paràmetres hematològics i immunològics també es van avaluar al llarg de l'experiment en sang perifèrica. Els resultats d'aquest estudi indicaven que el consum prolongat de midó cru de patata de la dieta (25-35%), com a font de midó resistent, incrementa la sulfatació de les mucines i redueix la concentració de magnesi i l'activitat proliferativa de l'epiteli al colon. Alhora, la dieta rica en midó resistent va reduir el nombre de cèl·lules T a sang i a l'epiteli del colon, així com la presència de nòduls limfàtics a la mucosa del colon i l'apoptosi en els teixits limfoides intestinals i a la mucosa colònica. En conjunt, aquests resultats suggereixen una major integritat i protecció de la mucosa del colon, així com una menor activació limfocitària en els animals alimentats amb midó cru de patata.